El temps passa.....

Sí, així és, els dies, les setmanes, els mesos van passant però això no vol dir que ja no et recordi, tot al contrari. Cada dia que passa et trobo més a faltar.

Tothom em diu que pensi en què t'agradaria a tu, que estigués feliç o trista? I està clar que voldries que estigués feliç gaudint de la princesa de casa i del meu marit; però algú s'ha posat al meu cos per sentir la barreja de sentiments que tinc dins?

L'altre dia ho comentava.... és llei de vida que els fills enterrem als pares, però també és llei de vida que enterris al teu pare quan ha de néixer la teva primera filla? La seva primera néta?

És molt dur, ja no físicament perquè has de fer un gran esforç per a què el teu estat no afecti la vida que portes dins; també psicològicament.... com he d'estar feliç si acaba de marxar el primer home important en la meva vida.

A més, després d'un embaràs les hormones les tenim una mica revolucionades i afegint el meu estat anímic, doncs la cosa no ajuda gaire.

I si a sobre afegim que t'enviïn una carta de l'hospital en la qual et donen la raó per com es van fer de malament les coses, no acabes de tancar mai aquesta fase. No calia cap carta, nosaltres sabíem que les coses no s'havien fet que havien de ser. Denunciar?? Està clar que ens ha passat pel cap però això et farà tornar? Farà que tornem a ser felices? Farà que la nostra vida torni a tenir llum? No, no i no. Així que val més guardar la caixeta dels mals moments, tancar-la amb clau i llençar-la a la mar per no haver d'obrir-la mai més..... ja és prou dur seguir endavant sense tu.

Em fas falta, ho saps? A vegades no ens donem compte de quanta falta ens fa una persona fins que ja no la tenim amb nosaltres. No deixo de pensar que tot això és un malson, un malson del qual no puc despertar de cap manera..... i m'agradaria despertar i veure't al meu costat amb un somriure i abrasant-me ben fort.

T'estimo moltíssim papa!!!!

T'estimo Avi Siscu!!!

Per tu petita meva...

Hola petita,

des de que vas néixer que no t'havia dedicat cap escrit a tu, a la meva filla, però quan siguis gran t'explicaré pel que vaig passar just una setmana abans de que vinguessis al món, i aleshores entendràs que els meus ànims fossin tant baixos.

Quasi cada dia penso en lo trist que és tenir una filla i no ser feliç. Perquè és així com em sento. Després d'haver lluitat tant per portar-te al món, d'haver-te desitjat més que qualsevol altre cosa, em sento culpable per no gaudir-te al 100%.

Ara estàs començant a somriure, i tot i que m'encanta veure la teva rialleta, per dins sento ràbia, molta ràbia de saber que el teu avi Siscu no ho pot veure. Ràbia de que no t'ha vist amb el teu primer disfresa de carnaval, ràbia perquè no pot veure lo que disfrutes a la banyera...... i en el fons em fa sentir mala persona.

Hauria de ser menys egoista i no pensar tant en mi; pensar en que estàs bé, en que vas creixent de meravella i que al teu voltant tens un munt de gent que t'estima moltíssim. Hauria de pensar en que tens un papi que es desviu per tu, que se li cau la baba només veure't. 

Hauria de fer tantes coses, però ni el meu cor ni el meu cap m'ho permeten. Vull estimar-te amb bogeria, vull sentir una plenitud dins meu que no aconsegueixo; però és molt difícil que un dia t'estiguis despedin del teu pare i que la gent t'estigui donant el pesam, i a la setmana següent estiguis donant la benvinguda a la teva filla i tothom felicitan-te.

Sé que l'avi Siscu voldria que fos feliç i aprofités cada minut que passo amb tu, però em costa tant. També sé que molta gent pensarà que sóc mala mare per no estimar-te com hauria de fer.....

Ara no et puc dir res més, només et prometo que faré tot el possible per gaudir cada hora, cada minut, cada segon que passi amb tu; perquè t'ho mereixes, perquè t'estimo molt.

Molts petonets de la teva mami

M

T'estimo papa

Tenien que ser els Nadals més feliços de la meva vida; tot i que l'Aina no sapigués res del que passava, jo tenia que ser feliç perquè estaries entre nosaltres i tots teniem ganes de veure-li la cara.....

Però no ho són perquè em faltes tu papa. Encara no entenc perquè ens ha tocat a nosaltres, és que sempre hem de patir? És que sempre han de marxar els que menys s'ho mereixen? No et pots arribar a imaginar la pena i la ràbia que tinc dins meu perquè no has pogut conèixer a la teva néta; amb la ilusió que tu tenies.....

Recordo que quan et vam dir que seria una nena vas plorar d'alegria; que vas emocionar-te quan vas veure-la en una ecografia; que em preguntaves què es notava quan es movia....... Estaves tant ilusionat que hauria donat el que fos per a que l'haguessis vist 5 minutets; però aquesta vida tant injusta que ens ha tocat viure no t'ho va permetre.

Però pots estar tranquil que allí on siguis l'Aina et tindrà sempre present; perquè li parlarem de tu a cada moment, li parlarem de l'avi Siscu i de tot el que feies.

Per cert, tal i com em vas demanar, desde el seu segon dia de vida, l'Aina porta les arracades que em vas dir que li comprés, d'aquesta manera sé que estàs amb ella en tot moment i que la protegeixes.

Papa, et demano que desde allí on estiguis en enviis forces a la mama i a mi per seguir endavant i poder gaudir al màxim de la petita Aina.

Sé que voldries que fos feliç, que la disfrutés al màxim però m'és impossible. Intento ser forta, viure cada moment amb ella com si fos únic però és tant difícil.

T'estimo papa, t'estimo moltíssim

No ens queda res....

Bon dia princesa,

he notat que avui estàs en un dels teus dies actius; un d'aquells dies que no pares quieta i només fas que copejar-me per dins, però t'ho perdono perquè sé que ja ets molt gran i tens poc espai aquí dins.

L'última vegada que ens vam veure va ser a principis d'Octubre, el dia 2, i la doctora em va dir que ja pesaves 1.5kgs així que ara ja deus haver agafat més pes i segur que tens ganes de sortir i veure'ns a tots i totes. Però ho sento molt, encara és aviat; t'hauràs d'esperar al teu moment, a finals de novembre.

Digue'm egoista però vull que vinguis a aquest món perfectament, sense cap problema i vull que ho tinguis tot llest, i encara ens queden algunes cosetes per tenir la teva habitació al 100%.

Aquests mesos enrere se m'han passat molt ràpid però el compte enrere es fa molt llarg!!! Només faig que contar les setmanes, els dies, les hores que ens queden per estar els 4 junts. Quines ganes que tenim!!! Crec que el papi està nervioset per això; perquè veu que la panxulina ha passat a ser panxota i que d'aquí no res et podrà tenir en braços. I perquè cada dos per tres et mous, donant senyals de que estàs aquí amb nosaltres i que també tens ganes de veure'ns.

Però ja ho saps el que has de fer, no? Aguantar una miquetona més, només una mica dins meu que com et dic sempre això ja està aquí.... potser abans t'enganyava una mica perquè encara quedava però ara si que si, ja no ens queda res per veure'ns per primera vegada.

T'estimo petita,

M

Contant els dies.....

Això és el que faig cada dia, contar les setmanes, els dies, les hores que quedaran per veure't la carona. 

Només faig que pensar en el primer moment que estiguem juntes, bé junts, perquè el papa també estarà amb nosaltres. Penso en la meva reacció perquè de moment estic una mica espantada. Veig la roba que t'anem comprant i la veig tant petitona que no sé com t'agafaré per no fer-te mal. Però a la vegada penso en com deu ser la sensació de tenir un ser tant petitó entre els teus braços.... ha de ser una cosa indescriptible.

Ahir mateix vaig veure una foto de l'evolució d'un nadó des de que és concedeix fins que ja està a punt de sortir, i penso en que tot això ho estic vivint jo!!!!

Un any enrere, no tenia moltes esperances de poder viure una experiència així però ara que cada dia t'estic notant dins meu, m'agradaria que tothom, tant homes com dones, poguessin sentir la sensació de portar una vida dins, sentir-la moure's a cada moment és impressionant. Com diuen aquí a l'Ampolla, "xalo" molt veient com es mou la meva panxa d'una banda a l'altre, com de cop i volta em dones un copet.....

Tinc tantes ganes de tenir-te que només espero que aquests 2 mesets que ens queden passin ben aviat i per fi podrem estar tots quatre junts a casa, perquè no t'imagines quina habitació més xula t'han deixat el papa i el padrí!!! Estaràs com una reina!!! 

Ja t'ho vaig dir l'altre vegada, aguanta petita que ja no ens queda res per estar juntes.

T'estimo petita meva,

M

 

7 mesos dins meu

Y de repente ocurre, algo se acciona......

Si, així és..... de cop i volta et dones compte que ja no et pots fer enrere; més ben dit, que no vols fer-te enrere. Que mentres estàs al sofà o estirada, mentres estàs en un moment de relax, una cosa es mou dins teu. A vegades és com un cuquet, d'altres és com un petit futbolista.

Al començament, no saps ben bé què és; però quan et confirmen el que tu t'imagines no pots parar de posar-te les mans a la panxa, de voler notar-la cada dos per tres......

Tothom m'ho deia que en el primer moment que notés a l'Aina, no ho oblidaria mai més; i així és. Gaudeixo tant quan es mou, quan em dona patadetes, perquè em fa sentir segura i tranquil·la, em fa saber que tot està anant bé i que ella segueix aquí; que no ens ha abandonat.

Ja va quedant menys per veure'ns petita; per tenir-te entre els meus braços, per sortir a passejar juntes, per protegir-te, per parlar-te..... en fi, per fer un munt de coses juntes.

Aguanta una mica més, que això ja està fet.

T'estimo petita meva

M

Carta per a l'Aina

Desde que sé que existeixes somio en tu més que mai. Ja fa unes quantes nits que et veig en els meus somnis. Somio el moment en el que et deixaran sobre el meu pit per primera vegada, veig la meva reacció i em sento feliç de veure que seràs la coseta més guapa d'aquest món.

Són somnis dolços i agradables, com espero que sigui la teva vida; són somnis on no puc ser més feliç del que ja sóc.

Espero impacient a que arribi el desembre per veure la teva careta, per saber de quin color tindràs el cabell, els ulls; per tocar les teves manetes. Desitjo tan aquest moment de màxima felicitat....

Però dins meu encara queda un sentiment de por. Por a que tot es quedi en un somni, en que la il·usió que tinc ara mateix marxi de la nit al dia. Tinc tanta por a perdre't.

Intento ser positiva i pensar que està anant tot bé i que no té perquè passar res dolent; penso que aquesta és la nostra. Que aquesta vegada pasaràs els nadals a casa teva, amb la teva familia; els teus primers regals i sobretot el meu regal, TU. 

Perquè ets el millor regal que la vida m'ha pogut donar.

No t'he vist, no t'he tocat però dins meu sé que t'estimo moltissim; i tu també ho saps perquè t'ho vaig dient.

Sigues forta i aguanta que ja va quedant menys i aquí fora hi ha gent que desitja veure't la careta, sobretot el teu papi i el teu "germanet".

D'aquí uns dies ens tornem a veure, i espero que em saludis amb la maneta, tal i com vas fer l'altre vegada.

T'estimo moltisim petita meva.

M