Per tu petita meva...

Hola petita,

des de que vas néixer que no t'havia dedicat cap escrit a tu, a la meva filla, però quan siguis gran t'explicaré pel que vaig passar just una setmana abans de que vinguessis al món, i aleshores entendràs que els meus ànims fossin tant baixos.

Quasi cada dia penso en lo trist que és tenir una filla i no ser feliç. Perquè és així com em sento. Després d'haver lluitat tant per portar-te al món, d'haver-te desitjat més que qualsevol altre cosa, em sento culpable per no gaudir-te al 100%.

Ara estàs començant a somriure, i tot i que m'encanta veure la teva rialleta, per dins sento ràbia, molta ràbia de saber que el teu avi Siscu no ho pot veure. Ràbia de que no t'ha vist amb el teu primer disfresa de carnaval, ràbia perquè no pot veure lo que disfrutes a la banyera...... i en el fons em fa sentir mala persona.

Hauria de ser menys egoista i no pensar tant en mi; pensar en que estàs bé, en que vas creixent de meravella i que al teu voltant tens un munt de gent que t'estima moltíssim. Hauria de pensar en que tens un papi que es desviu per tu, que se li cau la baba només veure't. 

Hauria de fer tantes coses, però ni el meu cor ni el meu cap m'ho permeten. Vull estimar-te amb bogeria, vull sentir una plenitud dins meu que no aconsegueixo; però és molt difícil que un dia t'estiguis despedin del teu pare i que la gent t'estigui donant el pesam, i a la setmana següent estiguis donant la benvinguda a la teva filla i tothom felicitan-te.

Sé que l'avi Siscu voldria que fos feliç i aprofités cada minut que passo amb tu, però em costa tant. També sé que molta gent pensarà que sóc mala mare per no estimar-te com hauria de fer.....

Ara no et puc dir res més, només et prometo que faré tot el possible per gaudir cada hora, cada minut, cada segon que passi amb tu; perquè t'ho mereixes, perquè t'estimo molt.

Molts petonets de la teva mami

M