Y de repente ocurre, algo se acciona......

Si, així és..... de cop i volta et dones compte que ja no et pots fer enrere; més ben dit, que no vols fer-te enrere. Que mentres estàs al sofà o estirada, mentres estàs en un moment de relax, una cosa es mou dins teu. A vegades és com un cuquet, d'altres és com un petit futbolista.

Al començament, no saps ben bé què és; però quan et confirmen el que tu t'imagines no pots parar de posar-te les mans a la panxa, de voler notar-la cada dos per tres......

Tothom m'ho deia que en el primer moment que notés a l'Aina, no ho oblidaria mai més; i així és. Gaudeixo tant quan es mou, quan em dona patadetes, perquè em fa sentir segura i tranquil·la, em fa saber que tot està anant bé i que ella segueix aquí; que no ens ha abandonat.

Ja va quedant menys per veure'ns petita; per tenir-te entre els meus braços, per sortir a passejar juntes, per protegir-te, per parlar-te..... en fi, per fer un munt de coses juntes.

Aguanta una mica més, que això ja està fet.

T'estimo petita meva

M