Desde que sé que existeixes somio en tu més que mai. Ja fa unes quantes nits que et veig en els meus somnis. Somio el moment en el que et deixaran sobre el meu pit per primera vegada, veig la meva reacció i em sento feliç de veure que seràs la coseta més guapa d'aquest món.
Són somnis dolços i agradables, com espero que sigui la teva vida; són somnis on no puc ser més feliç del que ja sóc.
Espero impacient a que arribi el desembre per veure la teva careta, per saber de quin color tindràs el cabell, els ulls; per tocar les teves manetes. Desitjo tan aquest moment de màxima felicitat....
Però dins meu encara queda un sentiment de por. Por a que tot es quedi en un somni, en que la il·usió que tinc ara mateix marxi de la nit al dia. Tinc tanta por a perdre't.
Intento ser positiva i pensar que està anant tot bé i que no té perquè passar res dolent; penso que aquesta és la nostra. Que aquesta vegada pasaràs els nadals a casa teva, amb la teva familia; els teus primers regals i sobretot el meu regal, TU.
Perquè ets el millor regal que la vida m'ha pogut donar.
No t'he vist, no t'he tocat però dins meu sé que t'estimo moltissim; i tu també ho saps perquè t'ho vaig dient.
Sigues forta i aguanta que ja va quedant menys i aquí fora hi ha gent que desitja veure't la careta, sobretot el teu papi i el teu "germanet".
D'aquí uns dies ens tornem a veure, i espero que em saludis amb la maneta, tal i com vas fer l'altre vegada.
T'estimo moltisim petita meva.
M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada