Tenien que ser els Nadals més feliços de la meva vida; tot i que l'Aina no sapigués res del que passava, jo tenia que ser feliç perquè estaries entre nosaltres i tots teniem ganes de veure-li la cara.....
Però no ho són perquè em faltes tu papa. Encara no entenc perquè ens ha tocat a nosaltres, és que sempre hem de patir? És que sempre han de marxar els que menys s'ho mereixen? No et pots arribar a imaginar la pena i la ràbia que tinc dins meu perquè no has pogut conèixer a la teva néta; amb la ilusió que tu tenies.....
Recordo que quan et vam dir que seria una nena vas plorar d'alegria; que vas emocionar-te quan vas veure-la en una ecografia; que em preguntaves què es notava quan es movia....... Estaves tant ilusionat que hauria donat el que fos per a que l'haguessis vist 5 minutets; però aquesta vida tant injusta que ens ha tocat viure no t'ho va permetre.
Però pots estar tranquil que allí on siguis l'Aina et tindrà sempre present; perquè li parlarem de tu a cada moment, li parlarem de l'avi Siscu i de tot el que feies.
Per cert, tal i com em vas demanar, desde el seu segon dia de vida, l'Aina porta les arracades que em vas dir que li comprés, d'aquesta manera sé que estàs amb ella en tot moment i que la protegeixes.
Papa, et demano que desde allí on estiguis en enviis forces a la mama i a mi per seguir endavant i poder gaudir al màxim de la petita Aina.
Sé que voldries que fos feliç, que la disfrutés al màxim però m'és impossible. Intento ser forta, viure cada moment amb ella com si fos únic però és tant difícil.
T'estimo papa, t'estimo moltíssim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada