No ens queda res....

Bon dia princesa,

he notat que avui estàs en un dels teus dies actius; un d'aquells dies que no pares quieta i només fas que copejar-me per dins, però t'ho perdono perquè sé que ja ets molt gran i tens poc espai aquí dins.

L'última vegada que ens vam veure va ser a principis d'Octubre, el dia 2, i la doctora em va dir que ja pesaves 1.5kgs així que ara ja deus haver agafat més pes i segur que tens ganes de sortir i veure'ns a tots i totes. Però ho sento molt, encara és aviat; t'hauràs d'esperar al teu moment, a finals de novembre.

Digue'm egoista però vull que vinguis a aquest món perfectament, sense cap problema i vull que ho tinguis tot llest, i encara ens queden algunes cosetes per tenir la teva habitació al 100%.

Aquests mesos enrere se m'han passat molt ràpid però el compte enrere es fa molt llarg!!! Només faig que contar les setmanes, els dies, les hores que ens queden per estar els 4 junts. Quines ganes que tenim!!! Crec que el papi està nervioset per això; perquè veu que la panxulina ha passat a ser panxota i que d'aquí no res et podrà tenir en braços. I perquè cada dos per tres et mous, donant senyals de que estàs aquí amb nosaltres i que també tens ganes de veure'ns.

Però ja ho saps el que has de fer, no? Aguantar una miquetona més, només una mica dins meu que com et dic sempre això ja està aquí.... potser abans t'enganyava una mica perquè encara quedava però ara si que si, ja no ens queda res per veure'ns per primera vegada.

T'estimo petita,

M

Contant els dies.....

Això és el que faig cada dia, contar les setmanes, els dies, les hores que quedaran per veure't la carona. 

Només faig que pensar en el primer moment que estiguem juntes, bé junts, perquè el papa també estarà amb nosaltres. Penso en la meva reacció perquè de moment estic una mica espantada. Veig la roba que t'anem comprant i la veig tant petitona que no sé com t'agafaré per no fer-te mal. Però a la vegada penso en com deu ser la sensació de tenir un ser tant petitó entre els teus braços.... ha de ser una cosa indescriptible.

Ahir mateix vaig veure una foto de l'evolució d'un nadó des de que és concedeix fins que ja està a punt de sortir, i penso en que tot això ho estic vivint jo!!!!

Un any enrere, no tenia moltes esperances de poder viure una experiència així però ara que cada dia t'estic notant dins meu, m'agradaria que tothom, tant homes com dones, poguessin sentir la sensació de portar una vida dins, sentir-la moure's a cada moment és impressionant. Com diuen aquí a l'Ampolla, "xalo" molt veient com es mou la meva panxa d'una banda a l'altre, com de cop i volta em dones un copet.....

Tinc tantes ganes de tenir-te que només espero que aquests 2 mesets que ens queden passin ben aviat i per fi podrem estar tots quatre junts a casa, perquè no t'imagines quina habitació més xula t'han deixat el papa i el padrí!!! Estaràs com una reina!!! 

Ja t'ho vaig dir l'altre vegada, aguanta petita que ja no ens queda res per estar juntes.

T'estimo petita meva,

M

 

7 mesos dins meu

Y de repente ocurre, algo se acciona......

Si, així és..... de cop i volta et dones compte que ja no et pots fer enrere; més ben dit, que no vols fer-te enrere. Que mentres estàs al sofà o estirada, mentres estàs en un moment de relax, una cosa es mou dins teu. A vegades és com un cuquet, d'altres és com un petit futbolista.

Al començament, no saps ben bé què és; però quan et confirmen el que tu t'imagines no pots parar de posar-te les mans a la panxa, de voler notar-la cada dos per tres......

Tothom m'ho deia que en el primer moment que notés a l'Aina, no ho oblidaria mai més; i així és. Gaudeixo tant quan es mou, quan em dona patadetes, perquè em fa sentir segura i tranquil·la, em fa saber que tot està anant bé i que ella segueix aquí; que no ens ha abandonat.

Ja va quedant menys per veure'ns petita; per tenir-te entre els meus braços, per sortir a passejar juntes, per protegir-te, per parlar-te..... en fi, per fer un munt de coses juntes.

Aguanta una mica més, que això ja està fet.

T'estimo petita meva

M

Carta per a l'Aina

Desde que sé que existeixes somio en tu més que mai. Ja fa unes quantes nits que et veig en els meus somnis. Somio el moment en el que et deixaran sobre el meu pit per primera vegada, veig la meva reacció i em sento feliç de veure que seràs la coseta més guapa d'aquest món.

Són somnis dolços i agradables, com espero que sigui la teva vida; són somnis on no puc ser més feliç del que ja sóc.

Espero impacient a que arribi el desembre per veure la teva careta, per saber de quin color tindràs el cabell, els ulls; per tocar les teves manetes. Desitjo tan aquest moment de màxima felicitat....

Però dins meu encara queda un sentiment de por. Por a que tot es quedi en un somni, en que la il·usió que tinc ara mateix marxi de la nit al dia. Tinc tanta por a perdre't.

Intento ser positiva i pensar que està anant tot bé i que no té perquè passar res dolent; penso que aquesta és la nostra. Que aquesta vegada pasaràs els nadals a casa teva, amb la teva familia; els teus primers regals i sobretot el meu regal, TU. 

Perquè ets el millor regal que la vida m'ha pogut donar.

No t'he vist, no t'he tocat però dins meu sé que t'estimo moltissim; i tu també ho saps perquè t'ho vaig dient.

Sigues forta i aguanta que ja va quedant menys i aquí fora hi ha gent que desitja veure't la careta, sobretot el teu papi i el teu "germanet".

D'aquí uns dies ens tornem a veure, i espero que em saludis amb la maneta, tal i com vas fer l'altre vegada.

T'estimo moltisim petita meva.

M

Felicitat al 100%

Aquí torno a ser de nou. Fa cosa d'un any aproximadament començava el meu blog amb la intenció d'explicar l'evolució del meu embaràs. Com molts sabreu, la cosa no va anar bé i la meva llentieta no va seguir creixent dins meu.....

Reconec que em va costar molt refer-me'n d'aquell cop. Tenia tanta il·lusió per ser mare que el fet de perdre algu tant desitjat em va fer caure en un pou del qual m'ha costat molt sortir-ne. Crec que això li pot passar a qualsevol persona que perd algu que desitja o estima molt, així que més o menys, entendreu com em sentia.

Els dies se'm feien molt llargs, em costava molt tornar a ser la Marta de sempre. En el fons desitjava estar bé, tornar a somriure, a viure feliç però no ho aconseguia. Quan veia que estava una mica millor, començaven els dies tristos, els dies de plors, de no tenir ganes de res, els dies de desitjar no haver-me quedat embarassada....

Però un nou any va arribar i em vaig proposar tornar a ser la Marta d'abans. La Marta riallera, positiva, amb ganes de menjar-se el món; i així va ser. No volia capficar-me en l'embaràs, em vaig mentalitzar de que jo no tenia cap culpa del que havia passat i que en quan tot tornés a estar bé el meu baby tornaria.

Una persona d'aquí de l'Ampolla em va recomanar fer una visita a una reflexòloga que tractava el tema dels embarassos i així ho vaig fer. La veritat és que no sabia com aniria la cosa, si en dos dies estaria tot bé o potser tardaria més, però no em feia cap mal provar-ho, si a més a més m'ajudava anímicament.

Vaig començar les seves sessions.... primer em va tractar el teva anímic, ja que si jo no estava bé seria molt difícil quedar-me embarassada.

Qui em diria que en 3 sessions ja tindria una nova vida creixent dins meu!!!!!! Ho penso ara i encara no m'ho crec. Jo pensava que tardaria més, però 3 sessions!!!!

El dia 29 de Març (les dates se'm han quedat gravades) tenia visita. Anava amb por perquè un retràs no sempre vol dir embaràs; però abans de començar amb la reflexo em va fer un test..... POSITIU!!!! Estava embarassada de nou!!! Marc i jo no ens ho creiem; no volíem fer-nos il·lusions....

La primera ecografia van fer-me-la el dia 20 d'Abril. Una cosa petitona, només feia 1.1 centímetres i ja li bategava el coret!!!!! Crec que és el so més bonic que he sentit mai; el cor del teu fill dins teu, és increïble. Li anava a 100 per hora i es movia molt. Em confirmaven que estava de 7 setmanes.

La setmana passada va tocar visita de nou. Nova ecografia i tornaven les pors, els records de l'altre vegada, estarà tot bé?? Li bategarà el coret?? Hauré de tornar a passar pel mateix??? Primer em van dir que havia crescut!!! 4.5 centímetres OLEEEEEEEE li vam veure les cametes i els bracets; però tot i això hi havia una cosa que em preocupava: no sentia el seu coret. Resposta de la ginecòloga: és que si tingués tota l'estona el so activat acabaríem amb el cap com un bombo jejejeje Però si, va activar el so i el vaig sentir, el seu coret de nou bategant i movent-se. 

A casa només ho sabien els meus pares, sogres i els meus cunyats així que al estar d'11 setmanes ens vam arriscar a obrir la veda i poder dir-ho a la resta de familiars i amics. 

Avui una altre ecografia. 12 setmanes i 6 centímetres!!! Com creix el meu pesolet (em canviat de verdureta jejeje) Avui ja se li veia la forma del nasset, els braços, les mans amb els ditets (o això deia la doctora perquè no ho he pogut veure). Ens ha donat una possible sexualitat del baby però com no és segur m'ho callaré fins que estigui confirmat al 100%, que segons sembla serà la propera visita.

Només dir que sóc feliç, molt feliç. Tinc als meus xics que m'estimen molt moltíssim i el meu babyrrunyi (com diem en ma cunyada) creixent bé dins meu, què més puc demanar?? Que tot vagi bé, que a principis de desembre pugui veure-li la careta al meu pesolet.

Finalment, vull donar les gràcies a la meva reflexòloga Mabel, perquè tens unes mans màgiques, m'has fet feliç i de veritat que t'ho agraeixo moltíssim.

També a tota la gent que amb les seves paraules ha intentat fer-me aixecar, fer-me sentir millor; però en especial a una persona que sé que les seves paraules sempre han estat d'ajuda, tot i que jo no li he fet cas. 

Directament no hem parlat quasi mai del meu estat d'ànim però a través de privats a Facebook hem passat moltes estones..... m'has fet caure moltes llàgrimes, m'has fet sentir bé quan no ho estava i potser a vegades, en part, em sento culpable de que tu siguis ara la que està xafada i que jo pugui tenir alguna petita part de culpa. Saps que t'estimo moltísim.

I gràcies mil milions de gràcies a Marc, per estar sempre al meu costat, quan he estat de bon i mal humor. Gràcies per estar amb mi quan només tenia ganes de plorar, gràcies per intentar donar-me ànims en tot moment i gràcies per no haver abandonat mai.

15 imatges de l'Ampolla

"Somebody told me that this is the place
where everything's better
and everything's safe"

Odi a cumplir anys....

Sempre he dit que no m'agrada fer anys; i és veritat. De motius no en tinc cap en concret, la veritat; però m'he donat compte que des de que vaig fer 18 anys els dies, les setmanes, els mesos.... em passen volant.

Fa dos dies encara jugava a nines a la meva habitació de Barcelona; feia boles de fang al pati de sorra de l'escola; em barallava o m'enfadava amb les amigues per tonteries.... i ara de cop i volta estic aquí vivint a l'Ampolla, en parella, fent plans de futur; i tot això en quan de temps?? Doncs no ho sé.

Fa dos dies era una persona sense preocupacions ni mal de caps, només pensava en jugar i somiar, somiava tantes coses..... Em creava un futur idíl·lic a la meva ment. Això no vol dir que el meu present no sigui idíl·lic perquè en els meus somnis no entrava conèixer una persona com la que tinc al costat. En el meu futur idíl·lic hi havia de tot excepte amor. No em feia falta; creia que sense amor també podia ser feliç però a vegades penso en com seria la meva vida sense "ell" al meu costat i la veritat és que no em veig feliç.

Em torno a veure trista i sola, sense somriure, amb llàgrimes als ulls cada dia.....

Però bé deixe'm-nos de tristeses i pensem en el que tenim ara mateix.

Resulta que l'altre dia em va trucar per felicitar-me una persona i em va dir que ella no celebrava el cumpleanys, només el sant; i òbviament vaig preguntar-li el perquè. Sabeu quina va ser la resposta:
"Per al cumpleanys tothom et comença a dir que si ja ets un any més vella, que si comencen les arrugues, que si les canes..... tot dolent. En canvi, pel sant, oi que ningú et diu res dolent? Tothom et felicita; doncs per això no celebro el cumpleanys."

La veritat és que em va agradar la seva resposta.

I si voleu que us digui el motiu pel qual no m'agrada fer anys..... haureu d'esperar-vos perquè ni jo mateixa el sé.

Bona nit i que tingueu dolços somnis.