Aquí torno a ser de nou. Fa cosa d'un any aproximadament començava el meu blog amb la intenció d'explicar l'evolució del meu embaràs. Com molts sabreu, la cosa no va anar bé i la meva llentieta no va seguir creixent dins meu.....
Reconec que em va costar molt refer-me'n d'aquell cop. Tenia tanta il·lusió per ser mare que el fet de perdre algu tant desitjat em va fer caure en un pou del qual m'ha costat molt sortir-ne. Crec que això li pot passar a qualsevol persona que perd algu que desitja o estima molt, així que més o menys, entendreu com em sentia.
Els dies se'm feien molt llargs, em costava molt tornar a ser la Marta de sempre. En el fons desitjava estar bé, tornar a somriure, a viure feliç però no ho aconseguia. Quan veia que estava una mica millor, començaven els dies tristos, els dies de plors, de no tenir ganes de res, els dies de desitjar no haver-me quedat embarassada....
Però un nou any va arribar i em vaig proposar tornar a ser la Marta d'abans. La Marta riallera, positiva, amb ganes de menjar-se el món; i així va ser. No volia capficar-me en l'embaràs, em vaig mentalitzar de que jo no tenia cap culpa del que havia passat i que en quan tot tornés a estar bé el meu baby tornaria.
Una persona d'aquí de l'Ampolla em va recomanar fer una visita a una reflexòloga que tractava el tema dels embarassos i així ho vaig fer. La veritat és que no sabia com aniria la cosa, si en dos dies estaria tot bé o potser tardaria més, però no em feia cap mal provar-ho, si a més a més m'ajudava anímicament.
Vaig començar les seves sessions.... primer em va tractar el teva anímic, ja que si jo no estava bé seria molt difícil quedar-me embarassada.
Qui em diria que en 3 sessions ja tindria una nova vida creixent dins meu!!!!!! Ho penso ara i encara no m'ho crec. Jo pensava que tardaria més, però 3 sessions!!!!
El dia 29 de Març (les dates se'm han quedat gravades) tenia visita. Anava amb por perquè un retràs no sempre vol dir embaràs; però abans de començar amb la reflexo em va fer un test..... POSITIU!!!! Estava embarassada de nou!!! Marc i jo no ens ho creiem; no volíem fer-nos il·lusions....
La primera ecografia van fer-me-la el dia 20 d'Abril. Una cosa petitona, només feia 1.1 centímetres i ja li bategava el coret!!!!! Crec que és el so més bonic que he sentit mai; el cor del teu fill dins teu, és increïble. Li anava a 100 per hora i es movia molt. Em confirmaven que estava de 7 setmanes.
La setmana passada va tocar visita de nou. Nova ecografia i tornaven les pors, els records de l'altre vegada, estarà tot bé?? Li bategarà el coret?? Hauré de tornar a passar pel mateix??? Primer em van dir que havia crescut!!! 4.5 centímetres OLEEEEEEEE li vam veure les cametes i els bracets; però tot i això hi havia una cosa que em preocupava: no sentia el seu coret. Resposta de la ginecòloga: és que si tingués tota l'estona el so activat acabaríem amb el cap com un bombo jejejeje Però si, va activar el so i el vaig sentir, el seu coret de nou bategant i movent-se.
A casa només ho sabien els meus pares, sogres i els meus cunyats així que al estar d'11 setmanes ens vam arriscar a obrir la veda i poder dir-ho a la resta de familiars i amics.
Avui una altre ecografia. 12 setmanes i 6 centímetres!!! Com creix el meu pesolet (em canviat de verdureta jejeje) Avui ja se li veia la forma del nasset, els braços, les mans amb els ditets (o això deia la doctora perquè no ho he pogut veure). Ens ha donat una possible sexualitat del baby però com no és segur m'ho callaré fins que estigui confirmat al 100%, que segons sembla serà la propera visita.
Només dir que sóc feliç, molt feliç. Tinc als meus xics que m'estimen molt moltíssim i el meu babyrrunyi (com diem en ma cunyada) creixent bé dins meu, què més puc demanar?? Que tot vagi bé, que a principis de desembre pugui veure-li la careta al meu pesolet.
Finalment, vull donar les gràcies a la meva reflexòloga Mabel, perquè tens unes mans màgiques, m'has fet feliç i de veritat que t'ho agraeixo moltíssim.
També a tota la gent que amb les seves paraules ha intentat fer-me aixecar, fer-me sentir millor; però en especial a una persona que sé que les seves paraules sempre han estat d'ajuda, tot i que jo no li he fet cas.
Directament no hem parlat quasi mai del meu estat d'ànim però a través de privats a Facebook hem passat moltes estones..... m'has fet caure moltes llàgrimes, m'has fet sentir bé quan no ho estava i potser a vegades, en part, em sento culpable de que tu siguis ara la que està xafada i que jo pugui tenir alguna petita part de culpa. Saps que t'estimo moltísim.
I gràcies mil milions de gràcies a Marc, per estar sempre al meu costat, quan he estat de bon i mal humor. Gràcies per estar amb mi quan només tenia ganes de plorar, gràcies per intentar donar-me ànims en tot moment i gràcies per no haver abandonat mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada