Tinc 28 anys, 7 mesos i 22 dies, i avui ha estat la primera vegada en la meva vida que he somiat en tu. No sé ni per quin motiu encara però m'ha sorprès que fins i tot en un somni no hagis volgut saber res de mi. Que fins i tot m'hagis parlat malament, que hagis sentit indiferència al veure'm, que hagis seguit parlant malament dels meus......
Fins que vaig tenir uns 15 o 16 anys sempre havia pensat que vivies a França (era el que sempre m'havien dit), però resulta que un dia de sobte vas aparèixer a la meva vida..... Després de tants anys, resulta que no vivies a França, sino exactament a 800 metres de casa meva. 800 metres que mai vas ser capaç de caminar per venir a veure'm quan estava malalta, ni quan era el meu aniversari, ni quan muns pares em tenien que deixar sola a casa perquè tenien que anar a treballar, ni mai. No vas ser capaç d'agafar el telèfon i fer-me un truc només per dir-me "Hola".
I ara et fiques en els meus somnis??? No s'hi val, no t'ho permeto!!!!
No tinc cap record amb tu.... em puc guiar per fotogràfies de quan jo tenia pocs mesos, i crec que no vas arribar a veure'm fer el meu primer any. Tampoc vas veure'm fer els meus primers pasos, ni sentir-me dir les meves primeres paraules, ni venir-me a veure als festivals que feiem a l'escola, ni interesar-te per mi en cap moment de la meva vida..... i ara de cop i volta et poses en els meus somnis??
Doncs no t'hi vull, igual que tu no em vas voler a mi ni als meus. Igual que em vas fer saber aquell dia que ens vam veure, potser per segon o tercer cop en la meva vida, perquè no havies format mai part de la meva vida. Perquè en el fons eres dolenta.
Així que cada cop que tornis a aparèixer, em despertaré, només per no veure't, perquè no formis part de la meva vida, perquè no puguis fer-me a mi el mal que vas fer als meus.
Perquè no has estat mai i ara tampoc ho estaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada