1. Were you named after anyone?
No, la primera opció era Sandra però sembla ser que al registre obligaven a posar Alejandra i els meus pares van dir que no, i es veu que la segona opció era Marta

2. Do you like your own handwriting?
Quan tinc temps per escriure si però si vaig amb preses no perquè després no entenc res del que he escrit

3. What would your superpower be if you could choose one?
Sempre he dit la immortalitat però crec que no. Prefereixo poder volar; de petita somiava que amb un salt sobre el llit podia començar a volar i recordo que quan em despertava feia un salt sobre el llit per veure si es feia realitat.

4. Are you an optimist or pessimist?
Optimista 100%, però ja se sap que tothom té moments de debilitat.

5. What do you collect?
Col·leccionar en si no res, però m'encanta comprar sabates i bolsos

6. What movie would your friends be surprised that you like?
Les pelis d'acció. De petita amb mun pare ens sentàvem al sofà i només feiem que veure pelis de Jean Claude Van Damme, Arnold Schwarzenegger (jajaja he hagut de buscar al Google com s'escriu), Sylvester Stallone i tots aquests matons

7. Whate are your favourite smells?
Carolina Herrera Chic for Men olorada al coll de Marc

8. Coffee or tea?
Té, per suposat

9. Wine or beer?
Cap de les dues, sóc més d'aigua

10. What is the best thing you've ever eaten?
Buffff em quedaria amb qualsevol menjar que fa la mami, però fora de casa em quedo amb el coulant de xocolata amb gelat de vainilla Mmmmmmmmm

11. Mac or PC?
PC, només perquè el MAC no l'he provat

12. What are you listening to right now?
Candle in the wind by Elton John

13. What career would you pursue in another life?
Decoradora d'interiors o estilista

14. What sound or noise do you love?
La mar..... i en el fons els ronquidets de Flippy

15. What sound or noise do you hate?
Els crits

16. Mountain or beach?
Mar

17. Cook or bake?
Bufff no sóc gaire cocinitas

18. Do you go to restaurants and movies by yourself?
No, sempre m'agrada anar acompanyada

19. What is your favourite fairy tale?
En podria dir molts però em quedo amb La Bella i la Bèstia, perquè sempre he pensat que la bellesa interior és molt important; i també Peter Pan perquè mai ens hauríem de fer grans, sempre hem de mantindre el "espíritu Peter Pan" que dic jo

20. What would you tell the 13 year old you?
Que el futur em depara coses que ni m'imagino, tant bones com dolents. Però que la millor de totes serà conèixer una persona increible, que m'aportarà el que sempre he volgut amor i felicitat.

No et vull ni en els meus somnis

Tinc 28 anys, 7 mesos i 22 dies, i avui ha estat la primera vegada en la meva vida que he somiat en tu. No sé ni per quin motiu encara però m'ha sorprès que fins i tot en un somni no hagis volgut saber res de mi. Que fins i tot m'hagis parlat malament, que hagis sentit indiferència al veure'm, que hagis seguit parlant malament dels meus......

Fins que vaig tenir uns 15 o 16 anys sempre havia pensat que vivies a França (era el que sempre m'havien dit), però resulta que un dia de sobte vas aparèixer a la meva vida..... Després de tants anys, resulta que no vivies a França, sino exactament a 800 metres de casa meva. 800 metres que mai vas ser capaç de caminar per venir a veure'm quan estava malalta, ni quan era el meu aniversari, ni quan muns pares em tenien que deixar sola a casa perquè tenien que anar a treballar, ni mai. No vas ser capaç d'agafar el telèfon i fer-me un truc només per dir-me "Hola".

I ara et fiques en els meus somnis??? No s'hi val, no t'ho permeto!!!!

No tinc cap record amb tu.... em puc guiar per fotogràfies de quan jo tenia pocs mesos, i crec que no vas arribar a veure'm fer el meu primer any. Tampoc vas veure'm fer els meus primers pasos, ni sentir-me dir les meves primeres paraules, ni venir-me a veure als festivals que feiem a l'escola, ni interesar-te per mi en cap moment de la meva vida..... i ara de cop i volta et poses en els meus somnis??

Doncs no t'hi vull, igual que tu no em vas voler a mi ni als meus. Igual que em vas fer saber aquell dia que ens vam veure, potser per segon o tercer cop en la meva vida, perquè no havies format mai part de la meva vida. Perquè en el fons eres dolenta.

Així que cada cop que tornis a aparèixer, em despertaré, només per no veure't, perquè no formis part de la meva vida, perquè no puguis fer-me a mi el mal que vas fer als meus.

Perquè no has estat mai i ara tampoc ho estaràs.

El xic fa 4 anys

8 DE SETEMBRE: avui fa 4 anys que néixer, molt lluny d'aquí (concretament a la República Txeca) Flippy, tot i que ell va arribar 3 mesos més tard a casa. Recordo aquell dia com si fos avui. Feia molt de temps que volia un bulldog francès, m'encantaven i sempre que en veia un pel carrer m'agradaven més i més. Fins que un dia em vaig decidir. Vaig anar a passar un dissabte a Barcelona, era quan els meus pares encara no vivien a l'Ampolla i de tant en quan els anava a visitar. Vam passar per la botiga d'animals que desde ben petita sempre mirava; no hi havia vegada que hi pasés i no entrés a veure els gossets, però aquella vegada va ser diferent. Vaig sortir amb les mans plenes. Vaig estar mirant els gossos i justament aquell dia hi havia 2-3 bulldogs francesos, però només hi va haver un que amb la seva mirada m'ho va dir tot. Va ser una mirada màgica perquè en aquell precís moment, el bulldog que tenia mitja orelleta blanca i mitja negra tenia que ser meu. I així va ser. No m'ho vaig pensar ni 1 sol minut, tot i que el meu pare em deia que m'ho pensés bé, que encara no teníem les obres del pis acabades, però la meva mare només em deia que si el volia que m'el comprés que després m'en arrepentiria si no ho feia; i dit i fet. Vaig sortir d'allí amb gos, menjador i bebedor, i el seu llit (el qual no ha fet servir mai). Estava en un núvol, no em creia que per fi tingués el meu bebito (com sempre li dic) amb mi. De camí cap a l'Ampolla vaig estar trucant a Marc perquè em vingués a buscar perquè "anava molt carregada" (ell no sabia res del gos), però estava enfeinat i no va poder; però m'en vaig anar cap a casa de la sogra a presentar-li al seu nét. El millor de tot va ser quan Marc va arribar i el va veure; les seves paraules van ser "És nostre?"; mai li havia vist aquella cara, semblava la cara que posen els nens petits el matí de reis quan veuen tants regals, aquella cara de sorpresa, alegria i ilusió; doncs la vaig veure en una persona de 24 anys. Des d'aquell precís moment, el nostre xic es va convertir en un gos malcriat (sí, ho reconec), en un gos únic, en un gos que s'ha fet estimar per molta gent, per la seva forma de ser, perquè és amic de tothom. Ell és la alegria de la meva vida, juntament amb Marc per suposat. Ell m'ha fet treure un somriure en els moments en que només volia plorar; ell m'ha fet sortir de casa quan no tenia ganes de res.... encara recordo quan vam marxar a Huelva de casament, quin fart de plorar ens vam fer a l'aeroport perquè teniem que estar 4-5 dies sense ell!!! M'encanta pensar en els moments que passo amb ell.... les nostres passejades per la vora de la mar, els nostres jocs a casa, m'agrada menjar-me el flam al sofa i que ell amb la poteta m'en vagi demanant, m'agrada saber que ell sense dir ni una paraula sap quan estic malament, sap quan ha fet alguna cosa mal feta, m'agrada veure que ens reconeix a tots per noms familiars (mama, papa, iaio, iaia, la padrina i el padrí, i el munt de tios i ties que té!!! jajajajaja) Pensareu que estic boja que tracto al meu gos d'una forma que no és la més adequada per a un animal, però sincerament, aquest "animal", com molts dieu, m'ha donat molt més que molta gent, i el més important, sense demanar res a canvi; per això m'el estimo perquè desde el primer moment que va estar als meus braços, s'ha fet estimar moltíssim. Gordito, Flipito, mi Niño, mi Gordo Bello, Carinyito..... sé que no pots llegir, però també sé que quan et parlo m'entens i sé que avui quan et digui que t'estimo i et faci el teu pastís de cumple; m'ho agrairàs com tu saps...... amb un munt de besitos!!!! T'ESTIMO GORDO!!!!

PD: ja sé que el blog suposadament era per fer el seguiment de l'embaràs, però com la cosa no ha sortit com tenia que ser, doncs el vaig aprofitant per fer alguns escrits.