El teu coret ha deixat de bategar

Jo mateixa em vaig donar compte de que ja no estaves amb mi. Divendres a la consulta del metge vaig veure que no et movies, que el teu cor no bategava...... mala senyal. I així va ser. Dilluns ens ho van confirmar, a la setmana 9 havies deixat d'estar amb nosaltres, tot i que jo encara et portava dins meu.

Potser he passat el pitjor cap de setmana de la meva vida perquè quan perds una cosa que desitges amb tantes ganes es fa molt difícil fer-te a la idea. Potser alguns pensaran que exagero, que encara no era una persona, que no més feia 1,5 centímetres..... pero la meva LLentieta tenia un coret, un coret que bategava i sempre m'han dit que dins del cor és on es guarden els sentiments, per tant ell o ella tenia vida, segur que en tenia molta. Desde el primer moment en que em van dir que estava embrassada no he fet res més que pensar en tu, en como series, les coses que et volia comprar. Jo volia que fossis nena perquè fossis una malcriada i una paveta com jo, també volia que fossis nena perquè ja sabia quins serien alguns dels teus regalets quan fossis una mica més gran, unes botes Hunter i unes UGG mini..... però al final tot han estat ilusions.

D'un dia per l'altre tota la felicitat que tenia ha marxat.... quan estic sola és el més difícil perquè no paro de pensar si he fet alguna cosa malament, ara o en el passat, per mereixe'm una cosa així; no entenc perquè una personeta tant estimada i desitjada l'han fet marxar; perquè d'això en pots estar ben segura que desitjada i estimada ho has estat. Perquè hem tardat 2 anys en portar-te al món.... encara recordo el dia que ho vam saber, 20 de Juny, no ens ho creiem, erem tant feliços; per fi, després de tant de temps buscan-te, estaves creixent dins meu..... 2 mesets ha durat la nostra felicitat; una felicitat que mai podré oblidar perquè has estat la meva primera Llentieta.

Sé que la gent només ens vol donar ànims i fer veure que no s'acaba el món, però ara mateix no hi ha res que em consoli..... potser d'aquí un temps em torno a quedar embarassada però ara mateix només penso en que t'he perdut, en que ja no estàs dins meu, en que el teu coret ha deixat de bategar.....

Com ja he dit només feia 2 mesos que et tenia amb mi; només medies 1,5 cm. però per mi eres la meva felicitat.

T'estimo moltíssim Llentieta


PD: la vam "escoltar" un munt de vegades juntes a casa i potser, casualitats de la vida, era la cançó que sonava quan vaig entrar al quiròfan. Perquè allí on estiguis sé que la "ballaràs" igual que feiem a casa

http://www.youtube.com/watch?v=EPo5wWmKEaI