Contant els dies.....

Això és el que faig cada dia, contar les setmanes, els dies, les hores que quedaran per veure't la carona. 

Només faig que pensar en el primer moment que estiguem juntes, bé junts, perquè el papa també estarà amb nosaltres. Penso en la meva reacció perquè de moment estic una mica espantada. Veig la roba que t'anem comprant i la veig tant petitona que no sé com t'agafaré per no fer-te mal. Però a la vegada penso en com deu ser la sensació de tenir un ser tant petitó entre els teus braços.... ha de ser una cosa indescriptible.

Ahir mateix vaig veure una foto de l'evolució d'un nadó des de que és concedeix fins que ja està a punt de sortir, i penso en que tot això ho estic vivint jo!!!!

Un any enrere, no tenia moltes esperances de poder viure una experiència així però ara que cada dia t'estic notant dins meu, m'agradaria que tothom, tant homes com dones, poguessin sentir la sensació de portar una vida dins, sentir-la moure's a cada moment és impressionant. Com diuen aquí a l'Ampolla, "xalo" molt veient com es mou la meva panxa d'una banda a l'altre, com de cop i volta em dones un copet.....

Tinc tantes ganes de tenir-te que només espero que aquests 2 mesets que ens queden passin ben aviat i per fi podrem estar tots quatre junts a casa, perquè no t'imagines quina habitació més xula t'han deixat el papa i el padrí!!! Estaràs com una reina!!! 

Ja t'ho vaig dir l'altre vegada, aguanta petita que ja no ens queda res per estar juntes.

T'estimo petita meva,

M

 

7 mesos dins meu

Y de repente ocurre, algo se acciona......

Si, així és..... de cop i volta et dones compte que ja no et pots fer enrere; més ben dit, que no vols fer-te enrere. Que mentres estàs al sofà o estirada, mentres estàs en un moment de relax, una cosa es mou dins teu. A vegades és com un cuquet, d'altres és com un petit futbolista.

Al començament, no saps ben bé què és; però quan et confirmen el que tu t'imagines no pots parar de posar-te les mans a la panxa, de voler notar-la cada dos per tres......

Tothom m'ho deia que en el primer moment que notés a l'Aina, no ho oblidaria mai més; i així és. Gaudeixo tant quan es mou, quan em dona patadetes, perquè em fa sentir segura i tranquil·la, em fa saber que tot està anant bé i que ella segueix aquí; que no ens ha abandonat.

Ja va quedant menys per veure'ns petita; per tenir-te entre els meus braços, per sortir a passejar juntes, per protegir-te, per parlar-te..... en fi, per fer un munt de coses juntes.

Aguanta una mica més, que això ja està fet.

T'estimo petita meva

M