Torno a pensar en tu, en com seràs, en quan tardaré aquesta vegada a saber que de nou tinc una vida dins meu. No sé si aguantaré un altre cop tant de temps.
Penso en quan sabré que de nou torno a estar embarasada, en cuidar-me, en llegir llibres i revistes, en pensar en tot el que t'hauré de comprar. Penso perquè en el fons em sento buida i trista, perquè han passat ja dos mesos, i no pensava que això fos així, però veig que és difícil, veig que oblidar no és tant fàcil; i més quan obro el calaix de la taulet de nit i veig el test on em deia que ja existies, quan obro la caixa i allí dins veig els teus primer regals, les teves primeres ecografies, però no m'atreveixo a desfer-me de tots aquests records de moments de gran felicitat.
No és fàcil, però sé que he de tornar a estar dalt de tot, he de tornar a ser feliç com ho era abans; perquè tal i com em van dir l'altre dia: "Fins que jo no sigui feliç, tu no vindràs"; i és el que he d'intentar; perquè sé que ho aconseguiré..... sé que d'aquí poquet una nova Llentieta creixerà dins meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada