Mans d'or

Bolso de patchwork "Edificis"

"Colcha" i coixí marrons. Tot cosit a ma!!!

"Colcha" blava 3D

Com ja sabeu per no perdre aquest blog doncs ara per ara i fins que arribi una nova Llentieta vaig publicant diferents entrades.

Ahir ma mare em va demostrar un altre cop que té unes mans d'or.

Resulta que sempre m'havia fet molta ilusió tenir una "colcha" de patchwork i com valen molts diners doncs vaig pensar que seria una bona idea que ma mare m'en fés una poc a poc. Total que quan encara viviem a Barcelona, la vaig apuntar a un curset per apendre aquesta tècnica. La veritat és que tot i costar una mica al començament al final s'ha convertit en una crac que fins i tot, ella tot sola es compra revistes i llibres de patchwork per internet.

Al venir a viure a l'Ampolla, ella volia seguir aprenent així que es va informar i va veure que a un poblet al costat nostre hi havia un grup de dones que es reunien per passar la tarde fent patchwork; així que de cap hi va anar.

Està tant contenta d'haver après coses noves, d'haver conegut gent que comparetix la seva afició que només espera als dimarts per passar una bona tarda.

Aquí us deixo algunes de les cosetes que ha anat fent; la veritat és que són precioses, o com a mínim a mí m'encanten.

Us informo que si algú li fa gràcia alguns dels detallets que vagi penjant, sempre es poden encarregar. Les "colches" és més difícil perquè com a mínim s'està 1 any per a fer-les.

There's always a guy that is perfect for you ♥♥♥

“He’s not perfect. You aren’t either, and the two of you will never be perfect. But if he can make you laugh at least once, causes you to think twice, and if he admits to being human and making mistakes, hold onto him and give him the most you can. He isn’t going to quote poetry, he’s not thinking about you every moment, but he will give you a part of him that he knows you could break. Don’t hurt him, don’t change him, and don’t expect for more than he can give. Don’t analyze. Smile when he makes you happy, yell when he makes you mad, and miss him when he’s not there. Love hard when there is love to be had. Because perfect guys don’t exist, but there’s always one guy that is perfect for you.”


"No és perfecte. Tu tampoc i mai ho sereu. Però si com a mínim ell t'ha fet riure alguna vegada, t'ha fet pensar dues vegades, si admet ser humà i que també té errors, agafa'l ben fort i dona-li el millor de tu. No et recitarà poesia, no pensarà en tu a cada moment, però et donarà una part d'ell que sap que podries trencar. No li facis mal, no el canviïs, i no esperis d'ell més del que et pot donar. No l'analitzis. Somriu quan et faci feliç, crida quan et faci enfadar, i troba'l a faltar quan no hi sigui. Estima'l amb totes les teves forces. Perquè els nois perfectes no existeixen però sempre hi haurà un noi que és perfecte per tu."

Tornem-hi....

Torno a pensar en tu, en com seràs, en quan tardaré aquesta vegada a saber que de nou tinc una vida dins meu. No sé si aguantaré un altre cop tant de temps.

Penso en quan sabré que de nou torno a estar embarasada, en cuidar-me, en llegir llibres i revistes, en pensar en tot el que t'hauré de comprar. Penso perquè en el fons em sento buida i trista, perquè han passat ja dos mesos, i no pensava que això fos així, però veig que és difícil, veig que oblidar no és tant fàcil; i més quan obro el calaix de la taulet de nit i veig el test on em deia que ja existies, quan obro la caixa i allí dins veig els teus primer regals, les teves primeres ecografies, però no m'atreveixo a desfer-me de tots aquests records de moments de gran felicitat.

No és fàcil, però sé que he de tornar a estar dalt de tot, he de tornar a ser feliç com ho era abans; perquè tal i com em van dir l'altre dia: "Fins que jo no sigui feliç, tu no vindràs"; i és el que he d'intentar; perquè sé que ho aconseguiré..... sé que d'aquí poquet una nova Llentieta creixerà dins meu.