20 de Juny de 2011: com cada embaràs la cosa comença amb un retràs. La veritat és que tant Marc com jo teniem por de que fos això un retràs i que el test ens donés negatiu. Ja ens havia passat mesos enrere..... ens havíem fet un munt d'ilusions, ja ens veiem com a futurs pares i ens vam endur un gran disgust. Quan tens ganes de que et passi una cosa i veus que el temps passa i passa i no arriba, cada cop estàs més desmotivat. Però bé parlem de coses positives que d'això és tracta un embaràs, de portar una nova vida al món. Doncs bé, un cop comprat havíem quedat que me'l faria quan tingués festa per així poder estar els 2 junts..... però no em vaig poder aguantar i me'l vaig fer. Crec que van ser els minuts més llargs de la meva vida, esperant, i de cop i volta miro i no m'ho podia creure.... ESTAVA EMBARASSADA!!!! En aquell moment el meu cos no sabia que fer; plorar d'alegria? cridar? saltar? Vaig trucar a Marc immediatament i no s'ho creia; tot i veure el test seguia sense creure que si tot anava bé d'aquí uns mesos tindriem el nostre petit o petita a casa amb nosaltres. L'alegria va ser més gran encara quan ho vam dir a la familia, ja que també en tenien moltes ganes de rebre aquesta gran noticia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada