Gavina de peluix
Dofí de peluix
Llibre d'evolució i creixement
Tovallola i "arrullo"
"Babero" amb les inicials C (Colomines) i M (Marchena)dilluns, 25 de juliol del 2011
Els primers regalets per la nostra Llentieta
Tovallola i "arrullo"
"Babero" amb les inicials C (Colomines) i M (Marchena)
dimarts, 19 de juliol del 2011
Més fotos de la meva Llentieta
Com "lo prometido es deuda" aquí teniu les últimes eco's que em van fer l'altre dia a la visita del metge.
No s'aprecia molt bé però hi ha una que si us l'ensenyo jo, us puc dir clarament on té el capet i el cor la meva Llentieta.
El pròxim dia us ensenyaré els regalets que ja ens han fet. La veritat és que si fos per mi ja hauria comprat un munt de coses, però encara és aviat.
dijous, 14 de juliol del 2011
♥ ♥ ♥ UN COR BATEGA DINS MEU ♥ ♥ ♥
13 DE JULIOL: avui m'ha tocat la segona visita el metge. En un principi anava una mica trista perquè em feia moltíssima ilusió que Marc també vingués, però per la feina no li era possible. Però quan m'he despertat aquest matí i he vist el vent que feia, el primer que he fet ha sigut trucar-li al mòvil a veure si estaven a l'Ampolla i si tenien pensat anar a treballar. La seva resposta ha estat que no; per tant.... PODRIA VENIR AMB MI AL METGE!!!!
Estàvem tots dos nerviosos, ja que com diuen que els primers mesos són els més delicats, doncs voliem que tot estigués bé. A més, l'altre dia vam veure el documental "En el vientre materno" y deien que a les poques setmanes ja es formaven els òrgans principals i que es podia sentir el cor bategar. Teniem moltes ganes de sentir-li el coret a la nostra Llentieta.
Un cop dins de la visita m'he espantat una mica perquè l'altre dia vam veure la bossa amb un simple cop d'ull i avui jo no la veia tan clara. Tenia por de que la meva Llentieta no estigués dins però de cop el metge ens diu "Això d'aquí és el cap... i veieu això que es mou, doncs és el cor". Aleshores ha sigut quan, dic jo, ha posat l'altaveu i l'hem sentit, uns batecs, els batecs del nostre fill o filla.
Ho reconec, he plorat, però és que ens ha costat moltíssim portar aquesta vida al món. Poca gent sap, els plors, els desànims de cada mes, les ganes de deixar-ho anar córrer tot que hem patit; és per això que estic vivint aquesta experiència al 100%, perquè a part de que és el meu primer bebito (i espero que no sigui l'últim), també perquè és un bebito molt desitjat.
Però bé, seguim amb la visita. Ja ha crescut, si fa dos setmanes feia 1 milímetre, avui ja feia 1 centímetre i mig!!! Així que ja puc començar amb les proves. De moment anàlisis de sang (bufff amb la poca gràcia que em fan les agulles) i el dia 29 tornem de visita.
Per cert, m'han donat 4 ecografies més però com no les tinc escanejades, no les puc publicar. En quan ho faci us les penjo perquè veieu que "gran" s'ha fet la nostra Llentieta.
Estàvem tots dos nerviosos, ja que com diuen que els primers mesos són els més delicats, doncs voliem que tot estigués bé. A més, l'altre dia vam veure el documental "En el vientre materno" y deien que a les poques setmanes ja es formaven els òrgans principals i que es podia sentir el cor bategar. Teniem moltes ganes de sentir-li el coret a la nostra Llentieta.
Un cop dins de la visita m'he espantat una mica perquè l'altre dia vam veure la bossa amb un simple cop d'ull i avui jo no la veia tan clara. Tenia por de que la meva Llentieta no estigués dins però de cop el metge ens diu "Això d'aquí és el cap... i veieu això que es mou, doncs és el cor". Aleshores ha sigut quan, dic jo, ha posat l'altaveu i l'hem sentit, uns batecs, els batecs del nostre fill o filla.
Ho reconec, he plorat, però és que ens ha costat moltíssim portar aquesta vida al món. Poca gent sap, els plors, els desànims de cada mes, les ganes de deixar-ho anar córrer tot que hem patit; és per això que estic vivint aquesta experiència al 100%, perquè a part de que és el meu primer bebito (i espero que no sigui l'últim), també perquè és un bebito molt desitjat.
Però bé, seguim amb la visita. Ja ha crescut, si fa dos setmanes feia 1 milímetre, avui ja feia 1 centímetre i mig!!! Així que ja puc començar amb les proves. De moment anàlisis de sang (bufff amb la poca gràcia que em fan les agulles) i el dia 29 tornem de visita.
Per cert, m'han donat 4 ecografies més però com no les tinc escanejades, no les puc publicar. En quan ho faci us les penjo perquè veieu que "gran" s'ha fet la nostra Llentieta.
dilluns, 11 de juliol del 2011
La primera ecografia
28 DE JUNY: avui ens toca la primera visita al metge. Com Marc encara no treballa m'ha pogut acompanyar. No sé si les pròximes eco's també podrà venir ja que em faria molta il·lusió i vull que estigui al 100% en tot; no és qüestió de "com ja ha fet la seva feina, ja està". Res d'això; vull que visqui totes o quasi totes les sensacions que jo viuré.
De camí, Marc i jo recordem un capitul de Friends en el que Rachel i Ross van a fer-se l'ecografia de l'embaràs, i ella no l'aconsegueix veure a la pantalla de cap manera; tot el camí repetim la mateixa frase "No le veo" jajajaja ens riem però si em passés no sé que faria.
Bé al que anàvem, primera visita al metge per reconfirmar que estic embarassada. L'espera es fa llarga, un cop dins, les preguntes de rigor, i au a estirar-se que toca ecografia.
Comencen a mirar i les primeres imatges, de cop es veu una bossa negre i una petita boleta que es mou molt, la doctora ens dius que és el nostre bebito. Comença a medir la bossa i ens diu que com a molt estic de 5 setmanes i que la nostra Llentieta medeix...... 1 MILÍMETRE!!!! Què fort!!! Jo dient-li Llentieta i resulta que és més petita/a que això.
D'aquí 2 setmanes he de tornar a veure si ja ha crescut i ja podem començar amb els anàlisis i totes les coses.
Vam sortir molt contents perquè l'havíem vist i Marc ja estava segur al 100% que el proper any seria papi.
Per cert, ens han dit que seria per a principis de Març.
Us deixo la primera ecografia de la nostra Llentieta
De camí, Marc i jo recordem un capitul de Friends en el que Rachel i Ross van a fer-se l'ecografia de l'embaràs, i ella no l'aconsegueix veure a la pantalla de cap manera; tot el camí repetim la mateixa frase "No le veo" jajajaja ens riem però si em passés no sé que faria.
Bé al que anàvem, primera visita al metge per reconfirmar que estic embarassada. L'espera es fa llarga, un cop dins, les preguntes de rigor, i au a estirar-se que toca ecografia.
Comencen a mirar i les primeres imatges, de cop es veu una bossa negre i una petita boleta que es mou molt, la doctora ens dius que és el nostre bebito. Comença a medir la bossa i ens diu que com a molt estic de 5 setmanes i que la nostra Llentieta medeix...... 1 MILÍMETRE!!!! Què fort!!! Jo dient-li Llentieta i resulta que és més petita/a que això.
D'aquí 2 setmanes he de tornar a veure si ja ha crescut i ja podem començar amb els anàlisis i totes les coses.
Vam sortir molt contents perquè l'havíem vist i Marc ja estava segur al 100% que el proper any seria papi.
Per cert, ens han dit que seria per a principis de Març.
Us deixo la primera ecografia de la nostra Llentieta
dissabte, 9 de juliol del 2011
La gran noticia!!!!
20 de Juny de 2011: com cada embaràs la cosa comença amb un retràs. La veritat és que tant Marc com jo teniem por de que fos això un retràs i que el test ens donés negatiu. Ja ens havia passat mesos enrere..... ens havíem fet un munt d'ilusions, ja ens veiem com a futurs pares i ens vam endur un gran disgust. Quan tens ganes de que et passi una cosa i veus que el temps passa i passa i no arriba, cada cop estàs més desmotivat. Però bé parlem de coses positives que d'això és tracta un embaràs, de portar una nova vida al món. Doncs bé, un cop comprat havíem quedat que me'l faria quan tingués festa per així poder estar els 2 junts..... però no em vaig poder aguantar i me'l vaig fer. Crec que van ser els minuts més llargs de la meva vida, esperant, i de cop i volta miro i no m'ho podia creure.... ESTAVA EMBARASSADA!!!! En aquell moment el meu cos no sabia que fer; plorar d'alegria? cridar? saltar? Vaig trucar a Marc immediatament i no s'ho creia; tot i veure el test seguia sense creure que si tot anava bé d'aquí uns mesos tindriem el nostre petit o petita a casa amb nosaltres. L'alegria va ser més gran encara quan ho vam dir a la familia, ja que també en tenien moltes ganes de rebre aquesta gran noticia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)