Hola papa,
ahir justament va fer 1 any i 4 mesos que vas marxar, tot i que crec que en cap moment vas voler, sino que et "van fer marxar". Tu volies estar aquí, amb la mama, amb mi..... més que res al món volies conèixer la teva néta, volies conèixer a l'alegria de les nostres vides.
Ho saps que m'ha costat moltíssim refer-me de la teva marxa, començar a pensar en el present, en la familia que he format al costat del Marc; en la familia que vam formar els tres junts, i en la familia de l'Ampolla.
M'ha costat discusions, plors, llàgrimes, mals moments, mals records.... però sé que aquell dia, tu em vas fer obrir els ulls...... "Wish you were here" és la frase que porto tatuada, la frase que em va fer recapacitar, em va fer veure el que tinc aquí, i que tot i que tu ja no hi siguis al meu costat, sempre estàs present, d'una manera o altre; un lloc, una paraula, un record teu..... això m'ha comensat a consolar, però en el fons em segueixo fent la mateixa pregunta de sempre "Per què?"; moltes vegades encara penso que estic en un malson i que no em puc despertar tot i voler-ho.
Però el que vull és explicar-te coses de l'Aina, de la nostra princesa. Papa, quina sort hem tingut amb ella, i no ho dic perquè sigui nostra, sino que ho dic perquè és veritat. És una nena preciosa, simpàtica amb tothom, riallera, els seus plors són mínims.
Quan estem a la seva habitació sempre li dic que li faci un petonet a l'avi Siscu (perquè jo sé que volies ser l'avi, no el iaio) i agafa la foto que teniu "junts" i et fa un petó; segur que allí dalt et deuen arribar i els deus notar...... És tant tendre veure aquesta imatge d'ella fen-te un petó.
La mama sempre li està fent cosetes; ara mateix té pendent acabar-li 2 samarretes molt xules, ja les veuràs. I també té un munt de modelets preparats per l'estiu..... inclus per Nadal!!!! L'altre dia va trobar una cosa a Sitges, que no puc dir, però que serà regal de nadal jajajajajajaja
Com deus veure, anem fent. La mama i jo anem juntes de la ma tirant endavant, recolzant-nos l'una a l'altre; també he començat a canviar el xip una miqueta i no estar tant pendent d'ella. Està clar que la tristor que ens ha causat la teva marxa, no ens la treurà mai ningú, però poc a poc anem veien la vida d'un altre color, poc a poc anem veient la llum al final del tunel.
Bueno "pasito", ja va sent hora de dir-te fins després. Només volia que sapiguessis com van les coses i que sàpigues que la teva néta és el millor que ens ha pogut passar a les nostres vides.
Ets el meu últim pensament cada nit, espero estar en els teus pensaments.....
T'estimo i sempre t'estimaré.
Molts petonets,
Tita
