"Somebody told me that this is the place
where everything's better
and everything's safe"
where everything's better
and everything's safe"
dijous, 16 de febrer del 2012
divendres, 3 de febrer del 2012
Odi a cumplir anys....
Sempre he dit que no m'agrada fer anys; i és veritat. De motius no en tinc cap en concret, la veritat; però m'he donat compte que des de que vaig fer 18 anys els dies, les setmanes, els mesos.... em passen volant.
Fa dos dies encara jugava a nines a la meva habitació de Barcelona; feia boles de fang al pati de sorra de l'escola; em barallava o m'enfadava amb les amigues per tonteries.... i ara de cop i volta estic aquí vivint a l'Ampolla, en parella, fent plans de futur; i tot això en quan de temps?? Doncs no ho sé.
Fa dos dies era una persona sense preocupacions ni mal de caps, només pensava en jugar i somiar, somiava tantes coses..... Em creava un futur idíl·lic a la meva ment. Això no vol dir que el meu present no sigui idíl·lic perquè en els meus somnis no entrava conèixer una persona com la que tinc al costat. En el meu futur idíl·lic hi havia de tot excepte amor. No em feia falta; creia que sense amor també podia ser feliç però a vegades penso en com seria la meva vida sense "ell" al meu costat i la veritat és que no em veig feliç.
Em torno a veure trista i sola, sense somriure, amb llàgrimes als ulls cada dia.....
Però bé deixe'm-nos de tristeses i pensem en el que tenim ara mateix.
Resulta que l'altre dia em va trucar per felicitar-me una persona i em va dir que ella no celebrava el cumpleanys, només el sant; i òbviament vaig preguntar-li el perquè. Sabeu quina va ser la resposta:
"Per al cumpleanys tothom et comença a dir que si ja ets un any més vella, que si comencen les arrugues, que si les canes..... tot dolent. En canvi, pel sant, oi que ningú et diu res dolent? Tothom et felicita; doncs per això no celebro el cumpleanys."
La veritat és que em va agradar la seva resposta.
I si voleu que us digui el motiu pel qual no m'agrada fer anys..... haureu d'esperar-vos perquè ni jo mateixa el sé.
Bona nit i que tingueu dolços somnis.
Fa dos dies encara jugava a nines a la meva habitació de Barcelona; feia boles de fang al pati de sorra de l'escola; em barallava o m'enfadava amb les amigues per tonteries.... i ara de cop i volta estic aquí vivint a l'Ampolla, en parella, fent plans de futur; i tot això en quan de temps?? Doncs no ho sé.
Fa dos dies era una persona sense preocupacions ni mal de caps, només pensava en jugar i somiar, somiava tantes coses..... Em creava un futur idíl·lic a la meva ment. Això no vol dir que el meu present no sigui idíl·lic perquè en els meus somnis no entrava conèixer una persona com la que tinc al costat. En el meu futur idíl·lic hi havia de tot excepte amor. No em feia falta; creia que sense amor també podia ser feliç però a vegades penso en com seria la meva vida sense "ell" al meu costat i la veritat és que no em veig feliç.
Em torno a veure trista i sola, sense somriure, amb llàgrimes als ulls cada dia.....
Però bé deixe'm-nos de tristeses i pensem en el que tenim ara mateix.
Resulta que l'altre dia em va trucar per felicitar-me una persona i em va dir que ella no celebrava el cumpleanys, només el sant; i òbviament vaig preguntar-li el perquè. Sabeu quina va ser la resposta:
"Per al cumpleanys tothom et comença a dir que si ja ets un any més vella, que si comencen les arrugues, que si les canes..... tot dolent. En canvi, pel sant, oi que ningú et diu res dolent? Tothom et felicita; doncs per això no celebro el cumpleanys."
La veritat és que em va agradar la seva resposta.
I si voleu que us digui el motiu pel qual no m'agrada fer anys..... haureu d'esperar-vos perquè ni jo mateixa el sé.
Bona nit i que tingueu dolços somnis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)