Una persona nova......

Aquest mes i després de molts mesos és la primera vegada que no he plorat, que no m'he posat trista, que no m'he deprimit... bé, per ser sincera, un parell de llàgrimes si que han caigut.

M'he proposat ser una persona nova, costi el que costi. Hi haurà moments que voldré deixar-ho estar tot, però no serà així; hi haurà moments en els que voldré plorar de ràbia i impotència, però no deixaré que una sola llàgrima surti dels meus ulls; hi haurà moments en els que només voldré tancar-me a casa, tapar-me amb la manta i no voler veure res ni ningú, però no ho permetré..... perquè com una persona molt important en la meva vida em va escriure una vegada:

NO PLORIS PERQUÈ NO POTS VEURE EL SOL,
PERQUÈ LES LLÀGRIMES
NO ET DEIXARAN VEURE LES ESTRELLES.

I és el que vull; vull veure i viure cada moment de la meva vida com si fos l'últim. Vull tornar a ser aquella persona que sempre tenia el somriure a la boca; aquella persona que només veia la part positiva de les coses; aquella persona que no acceptava la negativitat; aquella persona que vivia la vida com el regal més important que mai ha rebut.

Vull tornar a ser jo i sé que ho aconseguiré; potser a vegades necessitaré un cop de mà, una abrasada, unes paraules d'ànim però sé que si vull jo tot sola puc tornar a ser una persona nova; perquè ho vull..... perquè ho necessito.

Nit de reis, nit màgica.....

Abans que res volia desitjar-vos un Bon Any 2012 a tots, ja que des de l'any passat que no havia escrit res. Espero que els vostres desitjos es facin realitat, igual que espero dels meus. Però bé anem per feina.....

Un dia com avui, la Nit de Reis, em venen el cap tants records.... Me'n recordo tant de les Nits de Reis que vaig passar a Barcelona. Recordo l'alegria, els nervis, l'il·lusió, la innocència d'aquells anys.

Jo i els meus pares ens abrigàvem per anar a veure la Cavalgada. Entre les persones m'anava colant per estar a primera fila, per veure els tres reis mags d'Orient, per a que em veiessin i sabessin a qui tenien que portar-li els juguets de la Barbie, del Nenuco, del Baby Feber (si ho reconec, sempre m'han encantat les nines). Només de pensar que en unes poques hores aquells 3 homes entrarien a casa meva per deixar-me un munt de regals ja em feia ganes de marxar a dormir.

Després tornàvem a casa i abans d'anar a dormir ho preparàvem tot. Les nostres sabatilles al costat de l'arbre; el cubell amb aigua i la fruita per als camells; i les galetes i les 3 copetes de licor per als reis..... i la finestra de la cuina un ditet oberta per a que poguessin entrar!!!!

Aleshores marxàvem a dormir i m'esperava una nit de nervis, d'aixecar-me cada dos per tres a veure si ja havien vingut els reis, però res. Fins que sobre les 7 o 7.30 del matí venien els meus pares cridant "Han vingut els reis!!! Han vingut els reis!!!!" i d'un bot m'aixecava i anava corrent cap al menjador.

Mai em vaig arribar a veure la cara però ben segur que era una cara de felicitat i innocència. Només feia que veure paquets on posava Marta o Tita (que és com em diuen els meus pares carinyosament, i encara m'ho segueixen dient). Un munt de regals per a mi!!!! I per als meus pares també, però he de reconèixer que el fet de ser filla única m'ha permès ser una mica (o molt) malcriada però si teniu cap queixa podeu dirigir-vos als meus pares jejeje

Aleshores començàvem a obrir regals, només feia que obrir i obrir, allò no acabava mai!!!! "Mira mama el cotxe de la Barbie!!!!! Mira papa la cuna del Baby Feber!!!" Quins grans moments.....

Un cop oberts tots els regals seguíem la nostra tradició del dia de Reis. La meva mare i jo ens quedàvem a fer la xocolata desfeta i el meu pare ens anava a buscar els xurros i la xocolata. Era com una tradició que complíem cada any.

Després d'esmorzar venia l'hora de jugar i muntar joguets "Papa ajudam que no puc!! Mira que fa això!!" Em tornava boja i els meus pares també només de veure'm a mi feliç.

Ara amb quasi 29 anys segueixo tenint la mateixa il·lusió. Tot i que demà quan em desperti hauré d'anar a treballar i no podré obrir els regals fins a migdia, sé que els nervis se'm menjaran per dins. M'encanta mantenir aquesta innocència dins meu, m'encanta fer regals sorpresa a la meva gent.

Ja li he dit a Marc que quan tinguem al nostre bebito celebrarem els Reis a la meva manera; alguns us preguntareu de quina manera és aquesta,no? Doncs el que passa és que a l'Ampolla els regals de Reis arriben el dia 5 per la nit, i en canvi a Barcelona el dia 6 pel matí; així que a casa nostra els Reis vindran el dia 6 pel matí, i això suposarà aixecar-nos ben d'hora per veure la cara de felicitat del nostre baby.