15 imatges de l'Ampolla

"Somebody told me that this is the place
where everything's better
and everything's safe"

Odi a cumplir anys....

Sempre he dit que no m'agrada fer anys; i és veritat. De motius no en tinc cap en concret, la veritat; però m'he donat compte que des de que vaig fer 18 anys els dies, les setmanes, els mesos.... em passen volant.

Fa dos dies encara jugava a nines a la meva habitació de Barcelona; feia boles de fang al pati de sorra de l'escola; em barallava o m'enfadava amb les amigues per tonteries.... i ara de cop i volta estic aquí vivint a l'Ampolla, en parella, fent plans de futur; i tot això en quan de temps?? Doncs no ho sé.

Fa dos dies era una persona sense preocupacions ni mal de caps, només pensava en jugar i somiar, somiava tantes coses..... Em creava un futur idíl·lic a la meva ment. Això no vol dir que el meu present no sigui idíl·lic perquè en els meus somnis no entrava conèixer una persona com la que tinc al costat. En el meu futur idíl·lic hi havia de tot excepte amor. No em feia falta; creia que sense amor també podia ser feliç però a vegades penso en com seria la meva vida sense "ell" al meu costat i la veritat és que no em veig feliç.

Em torno a veure trista i sola, sense somriure, amb llàgrimes als ulls cada dia.....

Però bé deixe'm-nos de tristeses i pensem en el que tenim ara mateix.

Resulta que l'altre dia em va trucar per felicitar-me una persona i em va dir que ella no celebrava el cumpleanys, només el sant; i òbviament vaig preguntar-li el perquè. Sabeu quina va ser la resposta:
"Per al cumpleanys tothom et comença a dir que si ja ets un any més vella, que si comencen les arrugues, que si les canes..... tot dolent. En canvi, pel sant, oi que ningú et diu res dolent? Tothom et felicita; doncs per això no celebro el cumpleanys."

La veritat és que em va agradar la seva resposta.

I si voleu que us digui el motiu pel qual no m'agrada fer anys..... haureu d'esperar-vos perquè ni jo mateixa el sé.

Bona nit i que tingueu dolços somnis.

Una persona nova......

Aquest mes i després de molts mesos és la primera vegada que no he plorat, que no m'he posat trista, que no m'he deprimit... bé, per ser sincera, un parell de llàgrimes si que han caigut.

M'he proposat ser una persona nova, costi el que costi. Hi haurà moments que voldré deixar-ho estar tot, però no serà així; hi haurà moments en els que voldré plorar de ràbia i impotència, però no deixaré que una sola llàgrima surti dels meus ulls; hi haurà moments en els que només voldré tancar-me a casa, tapar-me amb la manta i no voler veure res ni ningú, però no ho permetré..... perquè com una persona molt important en la meva vida em va escriure una vegada:

NO PLORIS PERQUÈ NO POTS VEURE EL SOL,
PERQUÈ LES LLÀGRIMES
NO ET DEIXARAN VEURE LES ESTRELLES.

I és el que vull; vull veure i viure cada moment de la meva vida com si fos l'últim. Vull tornar a ser aquella persona que sempre tenia el somriure a la boca; aquella persona que només veia la part positiva de les coses; aquella persona que no acceptava la negativitat; aquella persona que vivia la vida com el regal més important que mai ha rebut.

Vull tornar a ser jo i sé que ho aconseguiré; potser a vegades necessitaré un cop de mà, una abrasada, unes paraules d'ànim però sé que si vull jo tot sola puc tornar a ser una persona nova; perquè ho vull..... perquè ho necessito.

Nit de reis, nit màgica.....

Abans que res volia desitjar-vos un Bon Any 2012 a tots, ja que des de l'any passat que no havia escrit res. Espero que els vostres desitjos es facin realitat, igual que espero dels meus. Però bé anem per feina.....

Un dia com avui, la Nit de Reis, em venen el cap tants records.... Me'n recordo tant de les Nits de Reis que vaig passar a Barcelona. Recordo l'alegria, els nervis, l'il·lusió, la innocència d'aquells anys.

Jo i els meus pares ens abrigàvem per anar a veure la Cavalgada. Entre les persones m'anava colant per estar a primera fila, per veure els tres reis mags d'Orient, per a que em veiessin i sabessin a qui tenien que portar-li els juguets de la Barbie, del Nenuco, del Baby Feber (si ho reconec, sempre m'han encantat les nines). Només de pensar que en unes poques hores aquells 3 homes entrarien a casa meva per deixar-me un munt de regals ja em feia ganes de marxar a dormir.

Després tornàvem a casa i abans d'anar a dormir ho preparàvem tot. Les nostres sabatilles al costat de l'arbre; el cubell amb aigua i la fruita per als camells; i les galetes i les 3 copetes de licor per als reis..... i la finestra de la cuina un ditet oberta per a que poguessin entrar!!!!

Aleshores marxàvem a dormir i m'esperava una nit de nervis, d'aixecar-me cada dos per tres a veure si ja havien vingut els reis, però res. Fins que sobre les 7 o 7.30 del matí venien els meus pares cridant "Han vingut els reis!!! Han vingut els reis!!!!" i d'un bot m'aixecava i anava corrent cap al menjador.

Mai em vaig arribar a veure la cara però ben segur que era una cara de felicitat i innocència. Només feia que veure paquets on posava Marta o Tita (que és com em diuen els meus pares carinyosament, i encara m'ho segueixen dient). Un munt de regals per a mi!!!! I per als meus pares també, però he de reconèixer que el fet de ser filla única m'ha permès ser una mica (o molt) malcriada però si teniu cap queixa podeu dirigir-vos als meus pares jejeje

Aleshores començàvem a obrir regals, només feia que obrir i obrir, allò no acabava mai!!!! "Mira mama el cotxe de la Barbie!!!!! Mira papa la cuna del Baby Feber!!!" Quins grans moments.....

Un cop oberts tots els regals seguíem la nostra tradició del dia de Reis. La meva mare i jo ens quedàvem a fer la xocolata desfeta i el meu pare ens anava a buscar els xurros i la xocolata. Era com una tradició que complíem cada any.

Després d'esmorzar venia l'hora de jugar i muntar joguets "Papa ajudam que no puc!! Mira que fa això!!" Em tornava boja i els meus pares també només de veure'm a mi feliç.

Ara amb quasi 29 anys segueixo tenint la mateixa il·lusió. Tot i que demà quan em desperti hauré d'anar a treballar i no podré obrir els regals fins a migdia, sé que els nervis se'm menjaran per dins. M'encanta mantenir aquesta innocència dins meu, m'encanta fer regals sorpresa a la meva gent.

Ja li he dit a Marc que quan tinguem al nostre bebito celebrarem els Reis a la meva manera; alguns us preguntareu de quina manera és aquesta,no? Doncs el que passa és que a l'Ampolla els regals de Reis arriben el dia 5 per la nit, i en canvi a Barcelona el dia 6 pel matí; així que a casa nostra els Reis vindran el dia 6 pel matí, i això suposarà aixecar-nos ben d'hora per veure la cara de felicitat del nostre baby.

Detallets de Nadal (mantels individuals)

Avui torno amb un especial de mantels individuals; un parell són de dia a dia i l'altre es pot fer servir per als dies de Nadal.

Mantels indiviuals amb tovalló inclòs i motius deltaics
com són ànecs, plantes i barqueta de pescador

Mantel individual amb el Pare Noel

Mantels individuals amb tovalló inclòs
Model Pastanaga

Tots aquests models i altres que volgueu sol·licitar els podeu tenir per a Nadals.

Mans d'or III (especial Nadal 2)

Ja torno de nou amb els detallets per Nadal. Com en l'altre entrada, també són fets per ma mare però hi ha uns que conten amb la meva col·laboració.....

Botes per als regals del Pare Noel fets amb tela de sac.
Els noms els he fet jo a punt de creu!!!!

Pinya de tovallons

Figuretes de ganxet per a les postals de Nadal

Miniarbre de Nadal de patchwork

Mans d'or II (especial de Nadal)

Comença l'època de celebracions de Nadal i moltes vegades ens trobem que no sabem què regalar, o que tenim que fer un regal d'amic invisible, o algun detallet. Doncs aquí teniu algunes de les coses de nadal que ha fet la mami (bé, les va fer l'any passat). Per cert, s'accepten encàrrecs però tingueu en compte que tot està fet a mà.

Corona nadalenca per a l'entrada de la porta (varis models)

Centres de taula (varis models)

I per finalitzar, segur que a casa molts possareu un arbre de Nadal de plàstic, i segur que us passa el mateix que a mi; veure aquell peu d'arbre amb quatre barres de plàstic és horrorós. Doncs això s'ha acabat perquè també tenim els "cobre-peus" d'arbre. Què us sembla?

"Cobre-peus" d'arbre

El pròxim dia us ensenyaré altres detalls de Nadal també fets a mà.